Clos de la Torre, oli de l’Empordà

Clos de la Torre és un oli que té l’origen en el si d’una de les famílies de més tradició oleícola de l’Empordà, nissaga que en l’actualitat conserva les bones maneres de fer dels seus ancestres. El bagatge i l’experiència acumulats durant tants anys, que tenen un símbol inequívoc en les oliveres centenàries, es combinen sàviament en una plantació moderna de diverses varietats d’oliveres.

Un oli únic

L’oli d’oliva verge extra Clos de la Torre és únic, afruitat i equilibrat, fet exclusivament amb olives produïdes en la pròpia finca, rigorosament seleccionades i collides durant el seu punt òptim de maduració, conservant així la major riquesa d’aromes i sabors de l’Empordà. Les varietats que escollides per elaborar l’oli d’oliva verge extra Clos de la Torre són l’argudell, la picual i la frantoio que, conreades en terers empordaneses, es tradueixen en uns fruits que gairebé adquireixen unes aromes màgics.

De l’oliva picual, d’origen andalús, adquireix un gran cos. De l’oliva argudell, varietat autòctona de l’Empordà, un caràcter afruitat i de la varietat frantoio, procedent de la Toscana italiana, gran qualitat i frescor.

Fitxa tècnica:

Picual, Argudell, Frantoio    

0.18º d’acidesa

Oli de l’Empordà afruitat, amb notes verdes. En boca predomina un lleu toc amarg i picant molt equilibrat. 

Vi ecològic de la terra

Quan te n’adones que la terra és la mare, recordes que a les mares no se les pot maltractar. A en Carles Alonso el vàrem trobar en un racó de l’Empordà, enmig de ceps plens de brots, d’aquests que fan nosa. Els enretirava amb el peu o amb una canya, perquè no es pot ajupir. La seva vinya no es qualsevol vinya, és un veïnat de ceps que fan vi i que no han sigut ruixats ni tocats per cap substància de més avall del camí que porta al mas, així ho diuen els anàlisis que amb molta cura li fan un pèl més amunt, a un país que n’hi diuen França.

Vi radicalment natural

Potser una pixarada de fa 200 anys d’algun pagès o pastor que corria per allà es tot el que ha embrutit aquella tros d’Empordà. Una terra de pissarra grisa, àcida, una beta que corre per l’albera i que dona la característica principal de tot el fruit, sigui raïm o oliva, que creix a sota els peus d’en Carles. El resultat de la seva feina són els vins Carriel dels Vilars, radicalment naturals, no simplement ecològics i que són radicalment boníssim.

En un petit mostrador, ens va fer provar el seu vi de l’Empordà i es allà on, els glops del brut o del rosat ens ensenyaven i ens feien intuir la terra, el vent i el sol que han fet possible aquells caldos que, des de molt lluny, gent de chateaus molt prestigiats vénen a buscar i que nosaltres tenim tan a prop que amb prou feines coneixem. La mistela que ens va oferir més tard va encetar d’una trobada només per a paladars amb sort !!!

Ens omple d’orgull que en Carles ofereixi a www.somsempordà.com la seva feina embotellada…

Veieu el rap?

Rap descobert a uns 10-12 metres de profunditat, a les aigües del Cap de Creus, pel nostre bon amic Toni Font, quan feia el gener de 2012 apnea. Es tracta d’un peix de 7-8kg aproximadament. El dia era clar però a l’aigua hi havien només 5-6m de visibilitat, ja que hi havia mar de fons.

SomsEmpordà

Vi de l’Empordà, vi amb història

L’Empordà, ubicat geogràficament a l’extrem nord-oriental de Catalunya, presenta un paisatge de contrastos, amb els límits naturals al nord de la zona muntanyosa dels Pirineus, i a llevant, el mar Mediterrani, amb l’espectacular Costa Brava, fan de l’Empordà un lloc únic, que uneix mar i muntanya, un territori extraordinari marcat per la presència del vent del nord, la tramuntana.

L’Empordà és una terra de gran bellesa paisatgística, amb diversos espais naturals protegits i un litoral espectacular amb les seves platges i cales, i que també gaudeix d’un gran patrimoni històric i cultural: hi trobem menhirs i monuments megalítics, arquitectura gòtica, art romànic, poblets encantadors, l’art surrealista del geni Salvador Dalí… Tot un conjunt d’atractius als quals cal sumar-hi la seva gent i la bona gastronomia, amb la particular cuina empordanesa, complement ideal dels vins de la Denominació d’Origen Empordà.

Història

No hi ha cap mena de dubte que la cultura del vi i el comerç del producte de la vinya arriba a Catalunya aproximadament al segle VI abans de Crist de la mà de la colònia grega d’Empúries, ciutat que, passats els segles, donarà nom a tota la comarca de l’Empordà. Quatre segles més tard, ja hi ha constància arqueològica i documental que els vins dels territoris d’Emporiae i d’altres contrades de la Tarraconense són coneguts en els mercats interiors, en altres províncies de l’Imperi Romà i a la pròpia metròpoli.

L’Edat Mitjana

A l’Edat Mitjana, quan les vinyes creixien a redós d’abadies i monestirs, les faldes de la muntanya de Rodes es van anar escalonant de feixes plantades de ceps tutelats pel monestir de Sant Pere de Rodes, en el qual sembla que va excel·lir en l’art de fer el vi el monjo cellerer Ramon Pere de Noves, a qui s’atribueix un tractat sobre aquesta matèria. Sant Quirze de Colera o Santa Maria de Vilabertran consten també com a propietaris de vinyes a l’Empordà.

Als segles XVIII i XIX la vinya posa en evidència la seva capacitat colonitzadora i simbolitza l’impuls agrícola traduït en un important creixement demogràfic en la seva zona de conreu i la conformació d’un paisatge propi de xiprers, tanques, barraques i feixes de pedra seca. La plaga de la fil·loxera, apareguda en una vinya de Rabós d’Empordà abans que en cap altra vinya catalana l’any 1879, arruïna totalment aquest període pròsper dels vins empordanesos. La represa és dura: la vinya mai més recupera la terra que havia ocupat abans de la plaga.

Les cooperatives

L’inici del moviment dels cellers cooperatius, impulsat per la Mancomunitat primer, i després, per la Generalitat republicana al voltant de 1930, obre una nova etapa que va permetre sumar esforços en la millora de la qualitat en el procés d’elaboració del vi, construint nous cellers i millorant el sistema de comercialització. Igualment, la iniciativa privada es suma ben aviat a aquests esforços i el vi de qualitat de l’Empordà comença a ésser conegut i apreciat en molts mercats.

Bull de fetge

Per elaborar aquesta modalitat de bull, a Can Morera de Castelló d’Empúries barregen el fetge del porc picat amb cansalada viada i grassa, carn del cap, carn magra, papada, llebrer i cotnes, i es condimenta amb sal, pebre i all i julivert, es lliga amb ou, s’emboteix i es cou. El bull de fetge s’acostuma a embotir en el budell bisbe o cec. En resulta un embotit de textura tendra però consistent i de sabor intens, un embotit molt típic de l’Empordà.

Ideal per a entremesos i entrepans

S’empra sobretot per als entremesos, per entrepans o acompanyant torrades o pa amb tomàquet. I té molts atributs i propietats nutricionals: és un aliment molt energètic, ric en greix i colesterol, però, alhora, ric en proteïnes d’alt valor biològic i vitamines del grup B. Pel fet de contenir el fetge del porc, es converteix també en una excel•lent font de vitamina A i D. També en destaca un contingut important de ferro. Dins d’una alimentació variada i equilibrada el seu consum ocasional és totalment aconsellat.