Bull blanc de can Morera

Es tracta d’un embotit de porc molt típic de l’Empordà fet a partir de la bufeta, l’intestí gros o l’estómac, farcit de carn picada i adobada, amb receptes que varien força en funció de l’elaborador, però que sempre aprofiten diferents tipus de carn i els menuts del porc. En resulta un embotit de color beix i de textura granelluda, amb un gust suau molt similar al de la botifarra blanca. S’acostuma a menjar amb pa amb tomàquet, en entremesos o amanides.

 Atributs i propietats nutricionals:

Elaborat a base de carn, greix i menuts del porc, és un aliment molt energètic, ric amb proteïnes d’alt valor biològic i vitamines del grup B. També se’n destaca un contingut important de ferro. Dins d’una alimentació variada i equilibrada el seu consum ocasional és totalment aconsellat.

Recepta: botifarra dolça amb llamàntol

La cuina catalana és surrealista? I la de l’Empordà? Al llibre “Dalikatessen. A taula amb Salvador” Dalí”, es demostra, tal com podem veure en aquesta recepta a base d’arròs i llamàntol, exponent de la fantasia- d’arrel popular- de les combinacions dites de mar i muntanya. S’hi poden afegir pèsols, que si són frescos, amb al seva dolçor natural, hi combinen molt bé. Us deixem la recepta, va:

Ingredients

2 llamàntols de 1/2 kg
1/2 kg de pèsols esclovellats
2 botifarres dolces
2 cebes mitjanes
Farina
Aigua
Oli
Sal

Elaboració

Talleu els llamàntols a rodelles d’ uns 3 cm; trenqueu una mica les potes amb la mà de morter. Ho saleu, ho passeu per farina i ho fregiu una mica en oli, sense que agafi massa color; ho guardeu en un plat.

En una cassola feu-hi un sofregit amb les cebes, pelades i picades. Un cop hagin agafat una mica de color hi afegiu les botifarres dolces tallades a rodelles d’ uns 2 cm. Deixeu que agafin una mica de color i ja hi podeu tirar els pèsols; ho remeneu bé, ho tapeu i ho deixeu coure a foc fluix una mitja hora, fins que els pèsols siguin cuits. Caldrà que ho mulleu amb un cullerot d’ aigua. Tot seguit hi afegiu el llamàntol que havíeu guardat. Ho deixeu coure tot plegat uns 5 minuts, procurant que no es desfacin ni els pèsols ni el marisc. Serviu-ho, provant-ho abans de sal.

Notes

Ja que és un plat primaveral, podem fer servir ceba tendra, posant-n’hi força; opcionalment també s’ hi poden posar dos o tres alls tendres. Nosaltres, tot i que no és una herba que s’ utilitzi en la cuina catalana, hi posem una mica d’ estragó, que amb el seu toc dolcenc s’adiu molt bé amb el plat. Tampoc no hi va malament una punta de canyella, però acompanyada amb pebre.