Galeria

SLOW-BREAD EL PA D’EN MICHA … EL DEVORARÀS!!!Pa artesa natural i ecològic

EL BLAT

EL PA

EL PA I EL RESPECTE PER LA TERRA

Aquest cop hem anat fins a l’Armentera a veure la Sònia i Michal que es dediquen amb una cura extraordinària a fer pa. Però no pa com el que tenim costum de menjar,  pa amb diferents blats i de la manera més natural possible.

Per fer pa em de menester farina i la farina ve del blat doncs la Sònia i en Michal compren tot el blat per fer el pa a Cal Pauet d’Espunyola a la comarca del Bergadà. Una explotació que dedica tots els seus esforços a crear un cultiu sostenible i amb el màxim respecte a les llavors autòctones catalanes de diferents blats.

El Molí

Ja tenim la farina que barrejarem amb aigua i amb la mare del pa, atenció tenen una mare de pa per cada blat per no barrejar i esser fidels a la seva manera d’entendre l’alimentació, fan la massa. En una habitació ja preparada i prèviament escalfada deixen reposar la massa que anirà pujant per quan estigui a punt deixar-la refredar i posar-la als motllos que es el vestit que necessiten per entrar a dins al forn i acabar de coure.

Moltes felicitats per aquest meravellós producte i molt ànims per tirar endavant aquest bonic projecte!!

TIPUS DE BLAT I  PA QUE FAN EN MICHA I LA SÒNIA micha@corverd.org

Espelta (Triticum spelt):   Si t’agrada el pa blanc i flonjo, aquest és el teu pa integral.

L’Espelta

L’espelta és un blat indígena  habitual a centre Europa i que s’anà perdent a partir de l’època medieval per recuperar-se recentment. La varietat que es consumeix avuien dia data de 8000 anys d’antiguitat, tot i que hi ha evidències d’altres varietats d’espelta ja el 5000 aC. És un gra ideal per al cultiu ecològic perquè soporta climes més durs i és més resistent a les malalties que el blat. D’altra banda  la seva composició genètica el fa més tolerable i apte per a moltes persones que tenen intolerància als blats moderns, és menys al.lergènica. Ës molt apreciat per la gran quantitat d’oligoelements que conté. Se n’obté un pa de sabor intens i textura flonja.

Xeixa (Triticum aestivum)

Xeixa

El pa de fa 4000 anys,  nutritiu, fosc i amb un gust fort i peculiar.

La farina aconseguida amb la Xeixa és una farina de sabor dolç i intens, i amb baix contingut en gluten (la proteïna del blat), la qual cosa la fa més digestiva i també molt menys  al.lergènica una cop panificada. És per això que considerem el blat Xeixa com el més assimilable per al metabolisme humà de totes les varietats; aquesta varietat de blat destaca també per la seva alta qualitat nutritiva.
Al contrari que altres varietats de blat, la Xeixa amb prou feines ha sofert modificacions genètiques.  Avui dia s’està reintroduint i recuperant el seu cultiu de forma ecològica.
Treballant amb aquest cereal podrem recuperar aromes ancestrals i una qualitat garantida del pa, i contribuir d’aquesta manera a reintroducir varietats antigues de cereals.

Camut

Camut (Triticum turgidum turanicum):Per  un dolç aroma de fruits secs i mantega.

Blat dur antic, que s’ha recuperat d’Egipte però on probablement hi arribà des del Mediterrani fa més de 4000 anys.

El  gra de Camut és un gra  gran de color daurat. Cal una bona mòlta per obtenir-ne una farina fina, i en resulta un pa suau, i fi i d’alt valor energètic i nutritiu. Avui dia s’ha recuperat el cultiu en ecològic del Camut a tot Europa sota el nom de Khorasan o Kamut i és el preferit pels consumidors de blats ecològics; a Catalunya es coneix com a Camut, per tractar-se d’una espiga de tija llarga i gruixida  o per Blat egipci, perquè és la varietat més comuna a Egipte i perquè d’allà provenen les llavors que es cultiven actualment a tot el món.

Camut

Sègol (Secale cereale):

El pa de la salut i l’abundància.

E l sègol és un gra molt cultivat a Europa del nord des d’antic, aquí el trobem barrejat amb alguna varietat de blat per a l’elaboració del blat però si es treballa sol se n’obté un pa poderós i intens, molt diferent del pa elaborat amb quansevol varitetat de blat

La seva farina té baix contingut de gluten en relació a la de blat, i conté més proporció de fibra soluble. És fosca, i la pasta té poca elasticitat.

El seu alt contingut de potassi el fa útil a la funció hepàtica, encara que també cor i pulmomns es beneficien del seu consum habitual. A diferència del bat, les seves molècules de midó estan tancades en una fina trama de cel·lulosa. Això alenteix la seva digestió intestinal, amb la qual cosa l’alliberament de glucosa es fa de forma fa gradual i progressiva, evitant pics bruscos, per la qual cosa és ben tolerat per diabètics i hiperglucèmics.

El sègol és recomanat en problemes circulatoris (arteriosclerosi, sang viscosa, hipertensió, angina de pit) i com a aliment tònic, reconstituent, laxant, hipoglucemiant, hipocolesterolemiant i protector del càncer.

Per la seva alta aportació de fibra, el sègol és un bon laxant i està especialment recomanat per a combatre el restrenyiment ja que afavoreix el trànsit intestinal. Els panificables de sègol retarden el temps de buidatge de l’estómac, la qual cosa disminueix la sensació de gana entre hores. A més el seu consum també està indicat per a diabètics ja que redueix l’absorció de sucres simples, i per a persones amb nivells alts de colesterol en sang ja que la fibra arrossega part del colesterol i l’elimina per la femta. El sègol també té antienzims proteics IT i IC, antitumorals, això ho fa recomanable sobretot en afeccions del còlon.

El seu efecte positiu sobre el sistema circulatori es deu a una suma de factors presents en la seva composició: antioxidants (tocoferol), oligoelements (seleni, zinc), vitamines i flavonoides (rutina). Aquesta combinació exerceix un efecte elastitzant sobre les parets arterials i un efecte fluïdificant sobre la sang, tot disminuint la fragilitat capil·lar i la viscositat sanguínia.

2 responses to “SLOW-BREAD EL PA D’EN MICHA … EL DEVORARÀS!!!Pa artesa natural i ecològic

  1. La seva farina té baix contingut de gluten en relació a la de blat, i conté més proporció de fibra soluble. És fosca, i la pasta té poca elasticitat.

  2. Les farinetes són una massa molt tova elaborada a base de farina de blat cuita amb aigua i sal , a la que s’afegeix llet , mel o altres additius . És un plat consumit des de l’ Antic Egipte , molt popular entre els pastors i a la civilització grega , els qual les consumien amb oli . A l’ Índia i el Paquistan és tradicional la seva elaboració a base de farina integral i preferentment amb el blat de l’espècie durum. A Aràbia s’elabora una mena de farinetes denominades fereek que es fan a base de grans de blat no madurats, els quals són torrats i macerats. A Anglaterra s’elaborava antigament un plat anomenat frumenty , fet a base de grans sencers de blat, que es posen en remull i es couen en llet. A l’ Àfrica és coneguda una mena de farinetes anomenada cuzcuz o cuscús , que s’elabora preferiblement a base de sèmola de blat durum; el cuscús va ser introduït a la cuina francesa a través dels restaurants algerians .

Deixa un comentari